dijous, 1 de desembre de 2011

Recordant l'estiu

La més veterana del grup inicia aquest espai de trobada, tot recordant que al voltant de Reis farem un any d'existència


Són les vuit del vespre. Avui ha estat un dia ennuvolat i ara gairebé comença el crepuscle. Un to grisós envolta els verds prats d'un llogaret de la Cerdanya i... a cinc metres de la porta on sóc pasturen uns cavalls corpulents amb les fràgils eugues i els fillets al seu redós. Els seus renills em diuen que en aquets moments sóc al més meravellós món de la  natura; no hi ha cap so que trenqui el plaent benestar de la meva ànima gairebé immòbil, Ara s'han afegit els dings-dongs de les esquelles d'un petit ramat de bens....Em toco la mà: on sóc?...

Rosa M.

2 comentaris:

  1. M'agrada molt perquè em sembla molt bucòlic

    ResponSuprimeix
  2. Hola Rosa, costa poc imaginar-se el que veien els teus ulls. Guarda aquesta bona sensació, el plaent benestar de la teva ànima, al teu record. Segur que en moments difícils et serà útil. Cuida't molt, petonets.

    ResponSuprimeix