Estimo la verdor primaveral
i les ondulacions del sòl.
Estimo les vaques en pastura
i les taques que coloren el mantell verd.
Estimo la verdor vespral
i els dolços raigs del sol.
Estimo la flaire nocturna
i l'herbei humitejat per la llum.
El prat és vida:
és la natura adormida
que a les primeres escalfors desperta.
El prat és meravella:
il.lumina la mirada
dels qui s'adonen de la vida.
El prat és descans:
és el silenci del silenci,
és el repòs de l'ánima,
és la cançó de la vida,
és la trobada amb el Creador.
Rosa M.
Aquesta poesia teva que m'agrada molt, em recorda aquella altra de Josep Maria de Segarra de "Quan ve la primavera", te la poso ara. Totes dues descriuen l'esclat de vida i energia que és la primaverra.
ResponEliminaDesprés d’aquella mena de repòs tan fred i
tan tranquil de les diades d’hivern, quan
sembla que el camp s’ha adormit cobert de
les glaçades i fuetejat pel vent, amb el cel
que de dies és d’un blau que esgarrifa, i en el
qual de nits totes les estrelles són tan vives i
tan lluents que sembla que se’ns clavin a la
mirada; després d’aquella gran dormida dels
arbres sense fulles i dels rostolls pelats,
veureu que ara és el blat que es desperta i
comença a treure els brins d’un verd tendre, i
que damunt les branques despullades dels
arbres fruiters veieu apareixer, com una pluja
de neu rosada, aquella munió de flors
finíssimes, i veieu que poc a poquet tot va
florint i tot va brotant, i comencen a volar dues
papallones primerenques, i després en volen
quatre, i després a dotzenes i a centenars i a
milers, i si volen papallones volen tota mena
de mosques i mosquits i escarabats, i de
sobte sembla que al camp li ha agafat una
gran febrada i no es cansa d’obrir-se per tots
els foradets i anar traient de dins de l’entranya
totes les collites i el fruit de totes les llavors.