divendres, 27 de gener del 2012

LA PLAZA DE MI CIUDAD

¡Oh! Las cosas no son como realmente son. 365 días al año, 365 te vería diferente. (Tú me discribirás a mí) plaza de mi ciudad. Una bella plaza con mil árboles altos, verdes, con mi fuente y las pequeñas gotitas de agua jugando entre ellas.

Qué agradables los sonidos de las risas de los niños y niñas corriendo y riendo, las madres hablando entre ellas. Algunas pelotas se escapan, es cosa de niños.
                                          
Hoy me ves así Teresa, estás alegre y contenta, dichosos los ojos. Las dos nos sentimos bellas.

¿Ésta es la misma plaza? ¿La misma plaza de siempre?
Los pequeños gritones, las madres cuchicheando, la fuente te moja a traición. ¡Qué feas las estatuas! Alguien se ha meado en la pared. ¡Dejen ya de comer pipas!

Teresa, deja ya de mirarme, me estás poniendo nerviosa. Arregla primero tus cosas.
  Yo soy la plaza de siempre ¿y tú?
Escrit per la Teresa

dimecres, 25 de gener del 2012

JO i LES FRASES FETES

                            De nena: estava a la lluna
                            D'adolescent: somniava truites
                            De jove: tot era de color de rosa
                            De casada: vaig veure oli
                            De madura, jove: remenava les cireres
                           



                             De madura gran: tallava el bacallà
                             De gran: les cames em feien figa
                             D'àvia : em queia la baba
                             De besàvia: cames ajudeu-me!
                             Demà: Déu dirà
                        
                             QUI DIA PASSA, ANY EMPENY

                                                             Rosa, 26-12-11

CONTE DE NADAL


Era una nit de 24 de desembre, quan van començar a caure lentes volves de neu blanca, suavitzant el fred corroent.

Escrit per la Judith

A sota la teulada d'uralita d'una vella fàbrica -anunciat el seu enderroc per al següent 2 de gener- s'hi trobaven reunits al voltant d'un foc de terra: l'Estela, en Genís, la Rita i l'Efraín (d'entre tants i més anys), vestits sense modes establertes, calçats amb sabates d'altri, coberts els caps amb gorres, amb bufandes els colls, guants foradats a les mans i arrugues sense hidratar a les cares.

- No vendrán - Digué l'Efraín, amb el deix amargant que li caracteritzava.
- I és clar, que vindran!- exclamà la Rita, amb una riallada que li deiixà al descobert la boca desdentada. Perquè venir és l'obra de caritat, que els permet de viure tot un any, amb la consciència tranquil.la! Són persones catòliques. Efraín, vindran!

divendres, 13 de gener del 2012

Concursos i Premis

 La nostra amiga Antonia G. ens fa saber que en aquest enllaç trobarem les bases del concurs sobre el bosc:
 "esta noche te cuento"

Des de Torredembarra rebem aquests enllaços: 
Bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011 -2012 
www.lallunaenuncove.cat                       ¡Participa!

Cada mes podeu concursar a la microbiblioteca:
http://lamicrobiblioteca.blogspot.com/ 
Felicitem les dues persones, components del nostre grup, que han quedat finalistes 

Concurs de micro-relats, amb premi. 
http://280ypunto.blogspot.com/

dilluns, 9 de gener del 2012

Un objecte personal


                      RETRATO DE MIS BISABUELOS               

            Dos personas sentadas miran al pajarito
            Ella muy seria
            Unos visillos blancos ahuecados por el aire,  
            me recuerdan a la niebla,
            cuando sutil, se desliza montaña abajo.
            En su mano derecha, un ramo de flores blancas
            destaca sobre su vestido oscuro,
            como un jardín, en medio de un cementerio.
            Su cuerpo es redondeado,
            su mirada me recuerda al desierto,
            pues nada hay en él, y nada expresan sus ojos.
            
           Él, erguido, luce un mostacho prominente.
            Su altivez me recuerda a las altas cumbres,
            Allá donde está lo inalcanzable.
                                            
            Paisaje frío y ausente, reflejan en sus miradas.
            
          Al fondo, unas margaritas en un jarrón,
            tratan de mitigar la frialdad de sus rostros,
            pero no lo consiguen,
            aunque todos se fijan en ellas.
            
         Hay un retrato en la pared,
            y en él, otros recién casados, miran al pajarito 
            
               Ella, refleja en su mirada, la vida,
            el renacer de la primavera se ve en sus ojos.
            Su cuerpo parece balancearse,
            como un sauce llorón a merced de la brisa.
            
        Él sonríe, y de reojo,
            contempla el paisaje de sus curvas,
            como un pastor contempla las lomas de las montañas.
            
         Ella también sonríe,
            y parece contemplar una puesta de sol.
            Su mirada me recuerda los árboles del bosque,
            Las flores del campo.
            La frescura de los prados.
            
             En un jarrón, al fondo, unas margaritas blancas,
            tratan de llamar la atención,
            pero no lo consiguen.
            Nadie se fijó en ellas...
                                          
                                                                                            Araceli M.



diumenge, 8 de gener del 2012