CONTE DE NADAL

Era una nit de 24 de desembre, quan van començar a caure lentes volves de neu blanca, suavitzant el fred corroent.

Escrit per la Judith

A sota la teulada d'uralita d'una vella fàbrica -anunciat el seu enderroc per al següent 2 de gener- s'hi trobaven reunits al voltant d'un foc de terra: l'Estela, en Genís, la Rita i l'Efraín (d'entre tants i més anys), vestits sense modes establertes, calçats amb sabates d'altri, coberts els caps amb gorres, amb bufandes els colls, guants foradats a les mans i arrugues sense hidratar a les cares.

- No vendrán - Digué l'Efraín, amb el deix amargant que li caracteritzava.
- I és clar, que vindran!- exclamà la Rita, amb una riallada que li deiixà al descobert la boca desdentada. Perquè venir és l'obra de caritat, que els permet de viure tot un any, amb la consciència tranquil.la! Són persones catòliques. Efraín, vindran!

- I ens portaran un munt de teca, que ja fa gana ...- afegí en Genís.

- Sabeu que us dic? - va dir l'Estela fregant-se les mans damunt les flames. Doncs que si no s'afanyen a arribar, no hi seré a temps d'acomiadar-me'n. La van mirar i s'explicà.
- Me'n vaig companys i companya. Ho sento. Ho noto. Ho sé. Teniu un glop?
L'Efraín li va allargar -d'una butxaca del seu abric de llana arnada- una petaca.
- Mmm ...- va fer l'Estela, tornant-la-hi. És qüisqui del bó, d'on l'has tret?
- Quédatelo, Estela. Despídete a gusto de la vida- li digué amb un somrís.
- Gràcies, Efraín. Te n'has adonat que has somrigut? És la mort la qui et fa somriure?
- Sí - va dir. I tot el grup restà en silenci.

- Què fareu amb el meu cos quan sigui morta? - Va voler saber l'Estela.
- Avisarem la policia - digé en Genís i et portaran a la Universitat per estudiar-te....
L'Estela va perdre la mirada a l'infinit, imaginant-se com seria.
- Sempre havia volgut anar a la universitat -somrigué recordant-ho. Serà fantàstic!
Després d'una pausa breu van esclatar, alhora, a riure.
-
- Mireu, ja són aquí!- exclamà en veu baixa, però excitada, la Rita veient arribar els seus benefactor i benefactora nadalencs, carregant bosses ben plenes.
Els van portar escudella i carn d'olla, gall dindi al forn amb prunes, orellanes i pinyons, pinya natural, un variat assortit de torrons, sucs de fruita i, cava. Van sopar aplegats entre rialles i -en acabar- la parella catòlica va marxar a l'esclaf de la seva llar.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Tres hores més tard, moria l'Estela, a l'escalf de l'amiga i els amics.