divendres, 27 de desembre del 2013

Des d'un altre blog, una excel.lent "radiografia" d'aquests dies

El bloger cubà Gabriel Torres ha penjat un escrit al seu bloc, que és un excel.lent escàner de la situació que vivim aquests dies, d'aglomeracions, nerviosismes, de tenir la taula ben parada, ... Us ho fem avinent:

EL TORBELLINO DE FIN DE AÑO EN UNA CASA COMO LA MÍA.---

Diciembre resulta el mejor pretexto para reunir a la familia. Es algo así como un mandato divino que mi hogar se llene de primos y tíos, amigos con sus novias, la vecina solterona o cualquier otra alma perdida que no halle su lugar. Quizás por eso mi casa siempre es la más alegre del barrio.


Allí nunca podrás encontrar sitio para sentarte, y cuando al final, logras sentarte,

divendres, 20 de desembre del 2013

Bones Festes nadalenques


Després d'un temps sense poder posar entrades, volem desitjar-vos unes molt Bones Festes Nadalenques amb l'escrit de la nostra amiga Rosa. La més veterana, (s)àvia i experimentada del nostre grup.
Em relaxava tot fent la migdiada. El meu cor es fonia amb el silenci.
Ha trucat el telèfon: Ah! Hola! Ahir et vaig telefonar per dir-te que avui no ens podríem veure; fa molt fred i, certament, cap al tard ja em plau quedar-me a casa, calenteta. Quina sort que tinc!
Doncs, jo Lidya, ahir vaig estar prop de la platja. Quines onades!!! No obstant, feia un sol magnífic i el passeig marítim era ple de gom a gom. Uns caminaven, d'altres anaven amb bicicleta, els nens  corrien enjogassats i els vells prenien el sol. Fins i tot vaig escriure una poesia. No podia ser d'altra manera, t`he respost: tu sempre a punt. Ja me la deixaràs llegir quan ens veurem. Serà aviat, has dit.
Quin llibre estàs llegint, Lidya? Doncs "Cometas en el  cielo". Ah sí, m`has dit; és del mateix autor que "·Mil soles espléndidos". Molt tristos però bonics. Saps quin et recomano? faig jo. "Wilt" de Tom Sharpe, un escritor anglès molt divertit. Va morir fa poc.
Com es poden escriure realitats crues en versió "bajanades"?

Bla, bla, bla...Ai! Lidya, ho sento però t'haig de penjar perquè se'm fa tard.  Fés, fés... Un petó. Adéu, ja ens veure'm. Quina amiga més amiga, em diu el cor.

Som a primers de desembre. Neus als Pirineus i a cotes més baixes, ens informen els  meteoròlegs. Dies de molta bonança amb nits gèlides. Els camps, a l'albada, es desperten amb preciosos mantells de brillants incrustats.

CALOR-FRED  /  BLANC-NEGRE  /  ALEGRIA-DOLOR /
JOVES-VELLS  /  DESÀNIM-ESPERANÇA   /  AMISTAT, AMOR...

Són alguns dels mots que lluiran els estels del Pessebre de casa, enguany.