dimecres, 21 de març de 2012

LA PRIMAVERA AL PRAT

                      Estimo la verdor primaveral
                      i les ondulacions del sòl.

                     Estimo les vaques en pastura
                     i les taques que coloren el mantell verd.

                     Estimo la verdor vespral
                     i els dolços raigs del sol.

                     Estimo la flaire nocturna
                     i l'herbei humitejat per la llum.

                     El prat és vida:
                     és la natura adormida
                     que a les primeres escalfors desperta.

                     El prat és meravella:
                     il.lumina la mirada
                     dels qui s'adonen de la vida.

                      El prat és descans:
                      és el silenci del silenci,
                      és el repòs de l'ánima,
                      és la cançó de la vida,
                      és la trobada amb el Creador.

                                                                        Rosa M.

1 comentari:

  1. Aquesta poesia teva que m'agrada molt, em recorda aquella altra de Josep Maria de Segarra de "Quan ve la primavera", te la poso ara. Totes dues descriuen l'esclat de vida i energia que és la primaverra.

    Després d’aquella mena de repòs tan fred i
    tan tranquil de les diades d’hivern, quan
    sembla que el camp s’ha adormit cobert de
    les glaçades i fuetejat pel vent, amb el cel
    que de dies és d’un blau que esgarrifa, i en el
    qual de nits totes les estrelles són tan vives i
    tan lluents que sembla que se’ns clavin a la
    mirada; després d’aquella gran dormida dels
    arbres sense fulles i dels rostolls pelats,
    veureu que ara és el blat que es desperta i
    comença a treure els brins d’un verd tendre, i
    que damunt les branques despullades dels
    arbres fruiters veieu apareixer, com una pluja
    de neu rosada, aquella munió de flors
    finíssimes, i veieu que poc a poquet tot va
    florint i tot va brotant, i comencen a volar dues
    papallones primerenques, i després en volen
    quatre, i després a dotzenes i a centenars i a
    milers, i si volen papallones volen tota mena
    de mosques i mosquits i escarabats, i de
    sobte sembla que al camp li ha agafat una
    gran febrada i no es cansa d’obrir-se per tots
    els foradets i anar traient de dins de l’entranya
    totes les collites i el fruit de totes les llavors.

    ResponSuprimeix