dissabte, 17 de març de 2012

ALLI EM TROBAREU
Malauradament se'ns acaba de morir la Teresa Pàmies, casada amb el Gregori López Raimundo del PSUC. Crec que també s'hauria de fer una ressenya al nostre bloc. Extraordinari és l'article de Santiago Carrillo en La Vanguardia. Em produeix tendresa, saber que Teresa Pàmies ha demanat que la incinerin i dipositin les seves cendres junt a la seva mare. Ho fa com homenatge al disgust que li va donar quan desobeint-la se'n va anar de la Balaguer natal a Barcelona, per atendre les inquietuds polítiques, mai més la va veure, perquè la Teresa va marxar a l'exili i la seva mare va morir. Ara la Teresa vol descansar junt a la seva mare.

Testament en Praga / Allí em trobareu La Chivata / Granada, siempre / El refugi de la natura / Por fin en brazos de la amada

També m'ha impressionat el que relata la Teresa Pàmies, quan ja fugint cap a França, després de la desfeta de la guerra, va indicar als seus camarades que no marxessin, que no podien deixar sols als companys ferits d'aquell hospital. Els seus camarades van marxar, però ella es va quedar. Ja no sé com va acabar aquest fet (?).

Una altra anècdota. La Teresa va tenir 4 fills. Dos d'ells, se'n diuen com ella, perquè era perillós posar els cognoms del seu marit, el comunista Gregori López Raimundo.

Cap comentari:

Publica un comentari